Raine Koskimaa, el repte del cibertext

Raine Koskimaa ens convida a afrontar la pantalla i usar tot el munt de recursos que ens ofereix l'ordinador i la literatura digitalitzada, sobretot el nou tipus de discurs literari que surt. En definitiva, ens anima, ens espenta cap a l'exploració, ens incita a conèixer noves formes d'ensenyar literatura a través del seu àmbit de coneixement i de la universitat en la que treballa.
Ara la tasca és nostra, posem-nos doncs a la feina i col.laborem per continuar ensenyant literatura adaptant-nos a la forma que aquesta adopte.

Laura Borràs: article i conferència

Aquest article que tanta informació ens aporta, el podríem sintetitzar amb unes idees principals que, si més no, són una sèrie de recomanacions que haurem de seguir els docents per poder continuar la nostra tasca immersos ara ja en una nova manera d'ensenyar:
Els docents ens hem d'adaptar als canvis, el professorat més jove ha de servir com a pont entre els nadius digitals i els inmigrants digitals, es fa totalment necessari repensar l'acte docent i considerar les tecnologies de la informació i la comunicació com un espai de debat, el docent ha de dotar els alumnes de les eines intel.lectuals adequades que els permetran pensar criticament i, sobretot, ha d'ensenyar a llegir.
Si recordem la ponència de Laura Borràs trobarem aquestos trets i molt més. En realitat, ella és una embaixadora de la literatura i, com a tal, ens va transportar per móns que molts no coneixíem.
Ja no sols el llibre digital, sinò la literatura digitalitzada, la concepció dels gèneres digitalitzats, quina nove perspectiva i quin plaer poder-la viure. Ara tot depén de com pugam ser capaços d'afrontar tots aquestos reptes i ensenyar a llegir per continuar obrint noves visions del món.

Webs i blocs

Una de les pàgines que més use i que per això pense que els pot resultar útil als meus companys, tot i imaginar-me que ja la coneixeran, és la segúent:

http://www.pencatala.cat

I de blogs, la veritat és que el que vos adrece no és literari però el seu contingut podria gestar més d’una història. I si no, doneu-li una ullada.
Què vos sembla una novel.la ubicada a un poble abandonat? O..., què haurà dut a la gent d’un poble a abandonar-lo? Darrere de cada porta oberta i abandonada ha viscut una o més persones, com eren? Quines relacions tenien entre ells? Com va ser la seua vida?
A veure si algú s’anima i escriu una història basada en algun dels pobles abandonats que podrà trobar al blog d’Agustí Hernàndez Dolç

http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com

Alzira, 8 de novembre

La segona sessió de la fundació bromera al curs fomentar la lectura en la societat del coneixement celebrada a Alzira el passat 8 de novembre fou bastament informativa, pel que fa a la primera part, creativa, pel que fa a la segona i enriquidora tota ella.
La primera part dedicada als webs i blocs per a fomentar la lectura i l’intercanvi d’experiències fou com obrir una gran finestra des d’on vore’n moltes altres més. Tant Rosa Mengual com Joan Carles Girbés ens van agafar de la ma als assistents i ens van dur a fer un passeig per l’avinguda de la informació.
Se’ns demana ara triar una d’aquelles pàgines webs o blogs que més ens han interessat. I em resulta una tasca prou difícil, perquè n’he escodrinyat moltes i no estic ben segura de quina escollir. La pròpia pàgina web de la fundació és tot un exemple que engloba moltes d’altres que en un determinat moment ens poden servir en la nostra feina. A nivell personal, però, ha estat un gaudi navegar pel blog de Tirant al cap perquè gràcies als enllaços que indica he rellegit autors i n’he trobat d’altres que ara mateix comence a seguir. Per exemple, abans no la coneixia i ara conec la pàgina d' “Històries del paradís”, i també he retrobat un Toni Mollà que em feia pensar als meus temps d’universitària. I el blog d’alguns poetes que tant lluny de mi em semblaven i tant a prop trobe ara. Aquesta és una de les coses que m’enduc d’aquest curs, la proximitat dels nostres escriptors a través dels seus escrits a la web, l’intercanvi d’idees que estic presenciant quant al foment lector, la mobilitat de les accions, i les ganes de conèixer i d’intercanviar coneixement que veig a les cares dels meus companys i dels ponents cada vegada que ens trobem a Alzira.

Què n’hauria pensat Kavafis?

“Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.”

Fragmet d’Ítaca, de Konstandinos Kavafis
Font: PEN Català

Estic convencuda que ell mateix hauria estat un nadiu digital. S’hauria acostat al bibliotecari amb desig de coneixement i li hauria preguntat on i com podria trobar aquella altra informació, per saber, per conèixer.
El dubte més bé el tindria el bibliotecari o el docent a l’aula. Com li done jo les eines per cercar la informació? Quins camins li mostre per que sàpiga recòrrer l’espai entre la font d’informació i l’aprofitament d’aquestos recursos? Com faig per enllaçar aquestes informacions que l’estudiant rep amb d’altres que li puguen causar nous desitjos de recerca?
Adan Griego ens dóna moltes pistes per ajudar-nos en aquest sentit.
Anar on es troba l’estudiant i oferir-li el material que el puga ajudar.
Apropar-los a la biblioteca des de l’aula i ensenyar-los les vies per trobar el que busquen, com fer recerques apropiades, quines vies triar, com gestionar les respostes.
Donar-los a conèixer les revistes que els puguen interessar.
Mostrar-los que la lectura és una experiència distant de l’avorriment, que entre els llibres i materials que hi ha a una biblioteca es troben aquells que els ajuden a trobar la resposta a molts dels seus dubtes acadèmics.

Primer post

Bé, ha arribat el moment d'iniciar el blog