Què n’hauria pensat Kavafis?

“Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.”

Fragmet d’Ítaca, de Konstandinos Kavafis
Font: PEN Català

Estic convencuda que ell mateix hauria estat un nadiu digital. S’hauria acostat al bibliotecari amb desig de coneixement i li hauria preguntat on i com podria trobar aquella altra informació, per saber, per conèixer.
El dubte més bé el tindria el bibliotecari o el docent a l’aula. Com li done jo les eines per cercar la informació? Quins camins li mostre per que sàpiga recòrrer l’espai entre la font d’informació i l’aprofitament d’aquestos recursos? Com faig per enllaçar aquestes informacions que l’estudiant rep amb d’altres que li puguen causar nous desitjos de recerca?
Adan Griego ens dóna moltes pistes per ajudar-nos en aquest sentit.
Anar on es troba l’estudiant i oferir-li el material que el puga ajudar.
Apropar-los a la biblioteca des de l’aula i ensenyar-los les vies per trobar el que busquen, com fer recerques apropiades, quines vies triar, com gestionar les respostes.
Donar-los a conèixer les revistes que els puguen interessar.
Mostrar-los que la lectura és una experiència distant de l’avorriment, que entre els llibres i materials que hi ha a una biblioteca es troben aquells que els ajuden a trobar la resposta a molts dels seus dubtes acadèmics.